Sons de la natura ibèrica by Eloïsa Matheu

La natura és plena de so. Els animals —i, com ara sabem, moltes plantes també— es comuniquen mitjançant vibracions. Es connecten amb altres de la seva espècie, amb espècies diferents i amb el seu entorn. La vida és, en essència, comunicació.

Un paisatge sonor reuneix totes aquestes vibracions, totes les freqüències: les que podem sentir i les que van més enllà de la nostra audició, els xiuxiueigs més febles i els esclats més potents. Provenen d’éssers vius (biofonia), de l’activitat humana (antropofonia) i de fonts no vives com el vent o l’aigua (geofonia). Un paisatge sonor és, així, un reflex de la biodiversitat de l’entorn i un indici de la salut dels ecosistemes.

Escoltar atentament un paisatge sonor ens permet acostar-nos a la natura d’una manera diferent de mirar-la. El so ens convida a imaginar, a sentir i a endinsar-nos en el paisatge com un ésser viu més entre molts. Adonar-nos que innombrables criatures estan constantment enviant i rebent missatges —completament alienes a nosaltres— pot inspirar una relació més humil i respectuosa amb la natura, lluny de l’actitud de control i explotació que domina la nostra societat capitalista.

Les gravacions que es presenten aquí capten les veus de diversos paisatges ibèrics: des de boscos de muntanya fins a estepes obertes i estuaris gallecs. La majoria van ser fetes a la primavera, a l’alba, durant el que es coneix com el cor de l’alba, o a la nit, quan els ocells i insectes nocturns són més actius. I he decidit no evitar la presència del soroll, perquè, al cap i a la fi, forma part de la realitat actual gairebé arreu del planeta.