DE·HIERARCHIZING ACOUSTIC HERITAGE by Acoustic Heritage Collective

Aquesta obra compilatòria és, en si mateixa, una declaració sobre la necessitat d’abordar, participar i contribuir al debat dels estudis crítics del patrimoni des d’una perspectiva acústica. Donada la seva naturalesa emergent, el terme “Patrimoni Acústic” ens ofereix la possibilitat de qüestionar una sèrie de preconcepcions arrelades dins les estructures existents de gestió patrimonial. Com a investigadors del patrimoni sonor, no només ens centrem en qüestions acústiques i sonores, sinó que també proposem nous enfocaments sobre conceptes generals com comunitat, salvaguarda, tangibilitat, amenaça o digitalització.
En aquest treball presentem una sèrie de respostes a impulsos provinents de múltiples espais acústics inclosos a la plataforma Freesound, sense cap ordre, jerarquia, categorització o selecció deliberada. Pretenem mostrar que el simple fet de decidir enregistrar un espai i compartir-lo ja li atorga un valor propi, un valor que no pot mesurar-se amb els marcs patrimonials tradicionals. Pot la percepció auditiva d’un espai acústic generar afectes? Pot generar memòria? Pot despertar-ne una d’oblidada? S’han d’entendre aquestes percepcions de manera individual o com a part d’una memòria col·lectiva? Quines històries pot explicar un espai acústic? Em reconec en aquestes històries? Com ens afecta el so dels llocs on vivim moments importants? Podem percebre l’espai acústic per si mateix, identificar-lo, recordar-lo? De quina manera pot un espai acústic tenir un valor estètic propi, més enllà de la seva funció o arquitectura? Pot aquest valor adquirir una dimensió comunitària i esdevenir part d’un patrimoni cultural i sonor compartit?
Aquestes preguntes ens recorden que l’espai acústic mai no és neutral: sempre porta empremtes invisibles, presències passades, rastres que sobreviuen al propi so. Els espais sempre estan en risc de desaparèixer si no s’enregistren, comparteixen i preserven. El temps mateix actua com una amenaça, no només perquè les superfícies físiques que modelen el so canvien, sinó també perquè les memòries, pràctiques culturals, interpretacions històriques, comunitats i narratives evolucionen. L’acte de salvaguarda requereix una actitud preventiva: els espais es modifiquen constantment sense considerar la seva dimensió auditiva. Aquestes accions proactives i biblioteques obertes són claus per desmantellar les estructures jeràrquiques del patrimoni.
Les gravacions d’espais acústics s’han d’encoratjar, i l’accés a aquestes dades ha de ser públic i obert. Com que gran part d’aquesta feina es basa en bancs d’arxius digitals, haurien d’estar disponibles lliurement per a usos no comercials. Les biblioteques i xarxes obertes dedicades a la preservació i difusió del patrimoni acústic són essencials per assegurar que aquestes traces sonores circulin, s’escoltin i puguin ser utilitzades en educació, recerca i creació artística. Reunir mesures d’espais acústics i els seus models corresponents en una base de dades internacional compartida permetria contextualitzar i accedir lliurement a aquestes empremtes.
Aquests recursos digitals i oberts permeten que el patrimoni acústic existeixi com a informació i com a experiència. Quan el so és accessible i compartible, esdevé més que un registre: és un eco que pot reutilitzar-se, reinterpretar-se i sentir-se. Escoltar un espai a través d’aquests arxius és percebre’n la memòria, la potència afectiva i la ressonància cultural. Per tant, el patrimoni acústic no es limita als llocs monumentals o oficialment reconeguts; els espais quotidians —una habitació, un passadís, un aparcament— poden ser igualment significatius, portant empremtes d’històries personals i col·lectives. Així, el patrimoni acústic pot imaginar-se no com quelcom fix, sinó com una memòria fràgil i compartida en transformació constant, que només existeix quan s’escolta, s’experimenta i es preserva. Formular aquestes preguntes i documentar i compartir aquests sons obertament crea oportunitats per percebre, comprendre i habitar els espais acústics de maneres que connecten memòria, percepció i afecte entre individus i comunitats.