Cabinets of Curiosities by Cedrik Fermont

Vaig decidir crear una selecció de sons vinculada amb la idea d’arxiu. En certa manera, sento una connexió personal amb algunes d’aquestes gravacions, ja que viatjo molt i he visitat alguns dels llocs documentats. Escoltar-les em porta records d’haver-hi estat.

Aquestes gravacions són fragments que conserven moments de vida: empremtes de la memòria humana, activitats quotidianes o la natura mateixa. Volia explorar quins tipus de sons i enregistraments estan més profundament lligats a la memòria i a la història. Part d’aquesta col·lecció documenta paisatges sonors del passat i del present. Alguns van ser capturats amb tecnologies que potser desapareixeran algun dia, o que avui només utilitzen enregistradors i músics especialitzats. Aquesta desaparició de tècniques reflecteix la pèrdua d’espècies i de certs paisatges sonors.

També era important per a mi incloure sons enregistrats en diferents parts del món, no només a Europa o als Estats Units. M’atreien gravacions privades i poc conegudes, com cintes antigues, contestadors automàtics o cartes enregistrades; records que d’una altra manera s’haurien perdut per sempre. Algunes documenten la vida quotidiana i, en conjunt, ens recorden la nostra humanitat compartida.

La meva selecció pot sonar trista o dramàtica en moments, ja que reflecteix el món actual, on el so dels glacials podria desaparèixer, els animals són silenciats o forçats a l’extinció per causes humanes, i els grups ètnics, cultures i llengües són esborrats en nom de la guerra i la dominació. Per això he inclòs una cançó ucraïnesa que assenyala aquest costat terrible de la humanitat, però també l’esperança i la preservació. També em recorda el meu temps a Ucraïna l’abril del 2025, quan, per desgràcia, vaig viure les sirenes, els bombardeigs i les explosions, i vaig visitar la plaça on aquesta dona havia estat enregistrada cantant dos anys abans. En la seva veu preserva una cançó, una cultura que un altre govern intenta esborrar. Crec que aquest so pesa més que el de la destrucció.

Altres seleccions destaquen elements amenaçats del nostre món sonor: els amfibis en perill, o les crides dels venedors ambulants que van desapareixent a mesura que els governs imposen restriccions, les ciutats canvien i la gent es desplaça cap a botigues i mercats en línia. Aquests venedors em recorden una època en què també existien a Europa: la de la meva infància. Les llengües i les veus també són fràgils, i la seva presència en aquestes gravacions ens recorda una diversitat que potser no perdurarà. També volia incloure exemples de quietud que solem passar per alt, com una gravació que compara el paisatge sonor d’un lloc abans i després de la crisi de la Covid; potser un exemple obvi, però que ens va obrir les orelles a l’impacte sonor i a l’espai que ocupen les nostres activitats.

I per a aquells que gaudeixen escoltant allò que no podem sentir sense amplificació —aquests sons diminuts i imperceptibles que ens envolten anònimament—, per què no concloure amb formigues caminant sobre micròfons de contacte?

En última instància, aquesta és una col·lecció subjectiva: un gabinet de curiositats sonores.