L’Acoustic Heritage és un grup de professionals i artistes amb base a Barcelona i Berlín que treballen conjuntament des del 2019. Han desenvolupat projectes que inclouen instal·lacions artístiques, producció musical, poesia sonora, arts sonores, conservació patrimonial i disseny 3D/VR i material acadèmic. Les seves obres s’han exhibit en espais destacats d’art sonor i música experimental com IRCAM (França), MONOM Studios (Alemanya), Experimental Sound Studios Chicago (EUA), Wave Farm, NY (EUA) i la Fundació Phonos (Espanya). A més, els resultats de la seva recerca s’han compartit en institucions de prestigi com la Universitat de la Sorbona, la Universitat d’Islàndia, el King’s College London, les universitats de Kent i Greenwich o Europeana.

Alba Rihe és una artista llicenciada en Belles Arts i formada al Programa d’Estudis Independents del MACBA. El seu treball gira al voltant de la performance i la combinació d’eines artístiques, amb la veu, l’absurd i el cos com a eixos centrals. Ha creat espectacles propis com TOT FICCIÓ o GATZARA, i ha creat projectes com els grups musicals Las Bistecs i Venecia Flúor. També ha impulsat projectes educatius com Habitació 1418 i activitats al MACBA. Paral·lelament, ha publicat el llibre de poesia Buguenvíl·lia i ha estat mestra de cerimònies en diversos festivals. Actualment prepara un espai de residències artístiques i el seu segon disc amb Venecia Flúor.

A principis dels anys noranta vaig col·laborar al Canal 39, televisió local de Barcelona. Des de l’any 1994 he passat per tres emissores de ràdio diferents: Ràdio Estel, Ona Catalana i Catalunya Ràdio com a tècnic de so i de postproducció de promocions i publicitats. Des del 2022 formo part de l’àrea de pòdcasts de Catalunya Ràdio. Fa 23 anys que també dirigeixo i presento un programa de ràdio dedicat al món dels videojocs que es diu “Generació Digital”. M’agrada gravar sons i buscar cintes de casset en mercats de segona mà per rescatar moments de ràdio o moments personals que comparteixo al meu blog espaciosonante.com. Col·laboro en el programa de Catalunya Música “Tots els Matins del món” fent escoltar tota mena de sons. Soc col·laborador a arxiuradio.uab.cat i vocal a Ràdio Associació de Catalunya.

Nascut a Manresa el 1978, actualment resideix a Barcelona. En els darrers anys, la seva obra ha explorat situacions en què, a través de l’oïda i la vista, s’endinsa en entorns sensorials específics i artificials, afavorint les relacions entre els elements que els habiten mitjançant la dramatització de les seves singularitats. Arnau concep aquesta pràctica com un estudi de les dinàmiques i expectatives que solen aparèixer al voltant de l’acte d’escoltar, experimentant amb el so des de disciplines no musicals, descentrant-lo i forçant associacions que sovint impliquen observar les condicions materials i el seu origen. En la seva recerca més recent ha explorat el potencial creatiu de la distracció com a eina d’autoconeixement i d’escolta activa, cercant crear composicions que utilitzin el lapse d’atenció com a material plàstic aplicable a les disciplines artístiques sonores i visuals. Des del 2019 duu a terme una investigació sobre la gestió de la crisi davant un panorama global que genera incerteses i dubtes respecte a la pròpia pràctica artística, a causa de les dinàmiques neoliberals i la situació climàtica. Això ha donat lloc als projectes Hiper-Mediacions i Resistance for Artists, tots dos sota el paraigua del projecte Good Praxis.

Cedrik Fermont és un compositor, músic, enginyer de masterització, autor, locutor de ràdio, comissari, investigador independent i gestor del segell Syrphe amb base a Berlín, una plataforma centrada en la música i l’art sonor d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Actiu des del 1989, treballa en els camps del soroll, la música electrònica i electroacústica, l’art sonor i la improvisació lliure.

Treballa tant en solitari com en nombrosos projectes col·laboratius com Axiome o Tasjiil Moujahed, i ha col·laborat amb desenes d’artistes d’arreu del món, com ara Marie Takahashi, Ira Hadžić, Sarmen Almond, Jawad Nawfal, Dora Bleu, Periklis Tsoukalas, Luong Hue Trinh, Yan Jun, AGF, Gülce Özen Gürkan, Khabat Abas, Hardi Kurda, Klaus Janek i molts altres. El 2024 va rebre el Kunstpreis Berlin – Jubiläumsstiftung 1848/1948, i el 2017 va publicar amb Dimitri della Faille el llibre Not Your World Music, sobre la música soroll al sud-est asiàtic, guardonat amb el “Golden Nica” del Prix Ars Electron

Soc biòloga i enregistradora de sons de la natura, apassionada per capturar els cants i les crides dels animals, trets clau que els defineixen com a espècies i que tenen un paper vital en la seva comunicació i supervivència. Durant més de 30 anys he construït una col·lecció de sons de fauna, contribuint amb els meus enregistraments a algunes de les biblioteques sonores més grans del món. M’interessen igualment els paisatges sonors únics de cada entorn, al llarg de les estacions i moments del dia, on els sons de la natura reflecteixen la salut dels ecosistemes.

Treballo de manera independent, publicant CDs de guies sonores de fauna i paisatges naturals sota el meu propi segell, Alosa, dirigint tallers d’escolta per ajudar la gent a descobrir els animals a través de les seves veus, fent xerrades sobre els sons de la natura amb exemples en directe i col·laborant en programes de ràdio. En conjunt, estic profundament compromesa amb fomentar la consciència sobre el so i promoure l’escolta activa com a eines poderoses per entendre, protegir i conservar el nostre patrimoni natural.

Des d’aquest any exerceixo com a presidenta de la Wildlife Sound Recording Society, prenent el relleu de Chris Watson. Aquesta societat europea, amb més de 50 anys d’història, promou l’enregistrament de sons naturals, explorant tant la biologia i la comunicació dels éssers vius com l’art del treball de camp, juntament amb la innovació en tècniques i equips de gravació.

L’obra de Laura Llaneli (Granada, 1986) explora la relació entre la producció i l’experiència sonora, el llenguatge i les pràctiques artístiques visuals contemporànies. El seu treball posa èmfasi en l’impacte de les variacions sobre patrons i estructures estables en certs productes culturals, posant a prova la resistència del llenguatge com a codi o del so com a icona social.

Està representada per ADN Galeria i ha rebut premis com Art For Change 2019, el Premi Miquel Casablancas 2018 i el Premi Embarrat 2017. Ha realitzat exposicions individuals en espais nacionals i internacionals com la Fundació Joan Brossa (Barcelona), La Capella (Barcelona), Casal Solleric (Palma de Mallorca), ADN Galeria (Barcelona), Fundació Joan Miró (Barcelona), Casaplan (Valparaíso, Xile), Swinton&Grant (Madrid) i Art3 (Valence, França). També ha participat en exposicions col·lectives a Lo Pati (Amposta, Tarragona), The Clemente’s (Nova York), Palacio Condes de Gabia (Granada), Centro Rafael Botí (Còrdova), Tecla Sala (L’Hospitalet, Barcelona) i Casa de Velázquez (Madrid), entre d’altres. Ha presentat performances en festivals com Asistir 2022 (Mèxic), Signal Reload (Sardenya), Intermediale (Polònia), Mixtur (Barcelona), Poesia i+ (Caldes d’Estrac), CAAMSonora (Gran Canària), LEM (Barcelona), Tsonami IX (Xile) i Eufònic (Terres de l’Ebre, Tarragona).

Llaneli viu i treballa a Barcelona. Va cursar estudis musicals i un diploma en disseny gràfic. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té dos màsters: un en Art Sonor i un altre en Formació del Professorat, tots dos per la mateixa universitat.

Buenos Aires, Argentina, 1977
Tòquio, Japó, 1976

Viuen i treballen a Barcelona, Espanya

«El nostre treball té lloc als marges; els empeny, els difumina i els qüestiona».

Lolo & Sosaku investiguen les possibilitats de l’escultura com a camp expandit.

El fil conductor de la seva obra és la recerca d’un objecte en contacte amb el seu entorn i amb l’espectador, un objecte que busca fricció i tensió, explorant la capacitat de generar nous significats.

El seu treball transita entre diferents llenguatges artístics com l’escultura, la instal·lació, l’art cinètic i la pintura, incorporant sovint la música i el so. El seu modus operandi consisteix a constituir-se com un subjecte i assolir, des de la seva materialitat maquínica, la transcendència, el misticisme i allò desconegut.

La música electrònica és, sens dubte, l’eix de la seva inspiració, concebuda com un llenguatge complex traduït en instal·lacions sonores i composicions escultòriques. Formes, línies, materials i sons s’assemblen en escultures en moviment que actuen amb veu pròpia en una transformació contínua i imprevisible. Explorant múltiples horitzons artístics i redefinint límits, el seu interès se centra en l’energia i en les forces ocultes que guien la vida en la nostra era tecnològica.

Roc Parés Burguès (Mèxic, 1968). Artista investigador en comunicació interactiva. Compromès amb una cultura interdisciplinària, que defensa pel seu potencial emancipador, ha explorat les interseccions entre art, ciència, tecnologia, pensament i societat. Els seus treballs es caracteritzen per l’experimentació poètica i crítica amb les tecnologies digitals i han estat presentats, publicats i exhibits internacionalment. Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF) i llicenciat en Belles Arts (UB). Creador Artístic Honorífic del Sistema Nacional de Creadores de Arte del FONCA (Mèxic).

cantdefine.me és un col·lectiu artístic amb herència a l’Àfrica i Abya Yala. Des de la seva base a Barcelona, exploren les diverses dimensions de la identitat en la diàspora amb la intenció de reimaginar noves narratives. La seva pràctica se centra principalment en la recerca audiovisual, amb l’objectiu de crear arxius que serveixin com a espais segurs per a aquells que es neguen a ser definits per conceptes oprimidors. També busquen aprofundir en l’experiència humana i crear connexions entre comunitats.